L'estiu queda de nou enrere, els nets ant tornat a l'escola i la meva feina torna a camina amb mes o menys monotonia.
L'Erich ha fet sis anys, aprés a nada, a portar sol un cotxa de "autos de choque" i a escrit la seva primera carta de amor, que no arribarà mai a la nena destinatària,"Paula",però que la seva mara li guardarà en un àlbum de treballs personals que recull:dibuixos, fotos, histories imaginades.etc. Per que ho trobi quan sigui mes garant.
L'Alba ha començat el"cole". Es la nena mes feliç del mont, Tot un any somiant en que arribes aquest moment. No hi ha agut dia del curs pesat que no preguntes si podia anar a l'escola. Ara no es de estrenya que cada dia entri la primera a la classe, arribem quan arribem ella es posa la primera davant la porta `d'entrada.-Tot el que dintre es fa es, súper, súper important.
Ha après a pinta, a conta, a canta.Ve tot el que ja sabia ara ho fa mes be, per que la senyoreta l'ensenya.La senyoreta es ara per ara el seu ídol. A! i la "HELLO KITTY".
I l'avia m'entres tan que?- L'avia ha perdut la feina, l'ajuntament li ha privat de continuar amb les classes de ceràmica,manca de quantitat de alumnes.- I sense tems per trobar feina a un altra lloc... La comunicació va arribar a finals de setembre. I ara no toca mes remei que envia sol-licituds de feina a "tort i a dret·. A la meva edat tot ben inútil. Mantenir el taller en aqu
estes condicions es mol difícil, el moment econòmic del Pais, no permet al possible client compra artesania. -No es una cosa de primera necessitat, mes aviat del tot innecessari en aquets instants. i tinc una hipoteca i uns autònoms per pega. Que faré?
estes condicions es mol difícil, el moment econòmic del Pais, no permet al possible client compra artesania. -No es una cosa de primera necessitat, mes aviat del tot innecessari en aquets instants. i tinc una hipoteca i uns autònoms per pega. Que faré?He tirat endevant el projecta de les peces noves de Ceràmica, el treball a començat a dunar resultats, ara falta que atreguin algun públic.- He pesat de les "caixes, espais per viure" de l'ultima exposició a minimitzar-les i convertit-les en petites "joies de porcellana". Continuen sent les caixes amb la mateixa idea, espais limitats per viure, però minúscules. Petits detalls per recordar el daltabaix dels joves per independitzar-se.
