diumenge, 31 de maig del 2009

LA CURSA DEL ERICH




















L´Erich ha corregut per segona vegada la cursa de l´escola duran la festa de la primavera.Estava dallo mes conten. La mama i el papa, aquest ultim ha vingut des de Cubelles a veu ral, la'n acompanyat. Ha fet una bona carrera, no ha guanyat, peró renoi aquest any si a aconseguit mantindré el ritma amb els companys. L´Erich es mereix una gran felicitació, per l´esforç realitzat,no es precisament un nen de rapidesa, mes aviat te fons, Peró ho ha fet.FELICITATS .

dissabte, 30 de maig del 2009

drac i llum

diumenge, 24 de maig del 2009

DEL COMPORTAMENT DELS INFANTS."orientacions pedagogicas de fa 40 anys"



MEMÒRIA

Hi ha diversos factors que intervenen en la fidelitat de la memòria i en la seva duració. En primer lloc la percepció inicial cal que es faci amb interès si és que vol que la memòria la retingui un llarg període de temps. La manca d´atenció causa una incúria en l´aprendre i en resulta una memòria imprecisa. En segon lloc hi ha d´haver un desig de recordar quelcom o bé una força que ho faci inolvidable. Si els infans tenen experiències doloroses, inconscientment evitenel seu record. Passen tan ràpidament com poden per sobre moltes experiències i continuen cap a les següents. Degut a la vaga impressió inicial que aquets nens obtenen, el record o memòria els és imprecís.Es el cas dels nens que tenen molta seguretat a organitzar els fets a mesura que els experimenten. Obtenen una satisfacció interna de la possibilitat de recordar aquets fets amb tot detall i aixi, permitjà de l´experiència, es construeixen una memòria pro digiosa.


DESENROTLLAMENT AFECTIU

Una característica dels infants més petits és la dependència de l´opinió dels altres, adults o companys. Després de la primera separació de casa quan el infants entren al jardi d´infància o al primer grau, la dependència dels adults disminuex ràpidament. Amb tot, hi ha mols infants que senten poca seguretat en les seves possivilitats i necessiten que els adults els donin confiança. L´unica solució possible és anarlos creant la confiança en les seves pròpies possibilitats. Hom podria creure que els nens amb capacitat poden desenrotllar normalment la independència, però resulta que aqueets infants són sovint els mes dificils i mes sensibles; en tals circumstàncies la comfiança es desenrotlla també a poc a poc i es fa necessari que els adults els donin seguretat.


g. driscoll-1968

dissabte, 23 de maig del 2009

NETS AL" REPLA" DE L´ESCALÀ










Porto mols dies intentant que les hores que els nets m´acompanyen dins el pis,no es faixin massa pesades. L´ivernt ha sigut dur, al menys ha mi m´ho sembla, masses hores entra quatre parets i masses hores envoltats d´avis, tre en tot moment: L´avi, l´avia i la" iaia", en aquet ultim cas es la besàvia.
Ahir per primera vegada a la seva vida compertida amb nosaltres els baix deixar jugar al repla de l´escalà, espero que el puritanisme no s´escandalitzi massa.
Ells, els nens.-ho ban pesar "pipa" i avui en vulgut repeti.
Abans fa uns pocs anys, els replans de l`esca-la guardaven secrets, de nens i d´adolescents, peró renoi ara, aquets replans del meu bloc,son espais neutres, de gent neutra, que els mante con una extremitat del propi pis.
Com que tots ens em fet grans això de nens al repla,sembla una intromissió de mal gust. massa soroll,massa de tot, massa enrenou.-De nou aquesta avia, que sempre trenca normes. -no deixa que tallin pins del jardi! No fa safareig amb les baines! No te temps de poixa al terrat per estendre la roba!.etc...etc.Ara no se li acut altra cosa que deixar els nets jugar al repla tos els migdies. I lo be que ells so pasant!

dimarts, 19 de maig del 2009

dissabte, 16 de maig del 2009

SEIXANTA


No ser escriure, però ho necessito fer.
De aquí a pocs dies hi ja en seran SEIXANTA"d´anys". Qui m´ho havia de dir?. - El meu mon tan simple tan innocent tan ple de pos.- Un mon de pas a pas de mols i mols dubtes de enfrontaments amb el dia a dia.-Pot ser com altre gent amb una joventut ven complicada, però a la vegada tan plena d´experiències.Experiències, les que ens permetia tira endavant a la època: marxa sola a Gimenells,per par uns dies."allà recorda ban al Jauma Viñals", marxa de campin nois i noies sols, descobrí que hi havia alguna historia mes que "Arriba España"(gracies gent de Mollet,).- unes ideàs diferents a mes de l´Acció Catòlica...I EL 68?. LA LLIBERTAT ES UN ESTAT D´ANIM - LA LLIBERTAT NO ES UNA IMPOSICIÓ SI NO UNA SENSACIÓ PRÒPIA - OBLIDAU TOT EL QUE HEU APRÈS - COMENÇAU PER SOMIAR - SIGUEU REALISTES, DEMANEU L´IMPOSSIBLE.- La radio, cançons amb francès. -I m´entres aquí la cançó d´èxit:el"LA LA LA" de la Massiel,la segona amb èxit "CALLATE NIÑA" dels PIC-NIC.-Del Raimon a Madrid o del Xesco Boix, pocs en sabien res.
-Jo en aquells temps amb sentia viure d´esquena al meu pobla, tot i esta en moltes histories, excursionisme, sardanes i un llarg etc. de grups socials. - M´interessava mes pel que es coïa un pel mes enllà.-Baix pinta el meu primer quadre abstracta "ESCLATAR".( que encara conservo) i escriure un poema de protesta, tot recordant el Vietnam " CON LOS FUSILES EN RASTRE LOS HE VISTO CAMINAR..." - Comprava revistes amb francès, que perla ban de hippys,"estudiants foixin d´Estats Units, per no anar a la guerra". - Eivissa de moda.(FES L´AMOR I NO LA GUERRA), i amb ells una paraula nova "droga´s", que poc a poc aniria destruint histories joves.
-"comunes", els primers desertors del poble cap a altres espais i maneres de viure diferents.- I jo fen-me mil preguntes sense respostes.
-Ara quaranta anys mes tard, res de tot allò tindria importància si no fos per que va marca la meva personalitat a les hores mol i mol inquieta, em va forma com a dona i mes encara, com a dona lliure.
-He tingut una vida familiar plena, ve ara fen de IAIA la tinc mes plena que mai. Pot ser massa?
, però es la meva opció. - La vida cultural i creativa mai fins avui ha estat delimitada per res,ni per ningú, que no cia jo mateixa i les meves pos, i amb el company he tingut la sor de compertir tantes i tantes coses que sembla impossible, i de nou les mancances que em tingut son fruit de les meves pos.- Si, tot i apunt de fer 60 anys, pot mes el meu pessimisme, les meves pos que l´importància de viure el dia a dia amb plenitud.
-Baix tindre la sor de se neta de persones amb una cultura excepcional per l´època, artesans i aficionats a la bona musica,(musics a la família i pagesos per un canto). Aficionats al excursionisme i a la fotografia ,(directius, mestres d`escola, forners, pastissers i fins i tot algun pinto per l¨altra.
-I els pares, m´entres va viure la parella, grans amans de la cultura,la muntanya, el excursionisma.-Mes tard tot desapareixeria i arribaria el dolor i el abatiment dels adults de la familia. Desaparició de quasi ve tots ells, amb menys de cinc anys, mara, avis, materns y paterns, tots en un "vist i no vist".. Pero ve!-el pòsit de la formaciò ja el teníem...i aixís em acabat sen, tal com som ara, els seixanta.