No ser escriure, però ho necessito fer.
De aquí a pocs dies hi ja en seran SEIXANTA"d´anys". Qui m´ho havia de dir?. - El meu mon tan simple tan innocent tan ple de pos.- Un mon de pas a pas de mols i mols dubtes de enfrontaments amb el dia a dia.-Pot ser com altre gent amb una joventut ven complicada, però a la vegada tan plena d´experiències.Experiències, les que ens permetia tira endavant a la època: marxa sola a Gimenells,per par uns dies."allà recorda ban al Jauma Viñals", marxa de campin nois i noies sols, descobrí que hi havia alguna historia mes que "Arriba España"(gracies gent de Mollet,).- unes ideàs diferents a mes de l´Acció Catòlica...I EL 68?. LA LLIBERTAT ES UN ESTAT D´ANIM - LA LLIBERTAT NO ES UNA IMPOSICIÓ SI NO UNA SENSACIÓ PRÒPIA - OBLIDAU TOT EL QUE HEU APRÈS - COMENÇAU PER SOMIAR - SIGUEU REALISTES, DEMANEU L´IMPOSSIBLE.- La radio, cançons amb francès. -I m´entres aquí la cançó d´èxit:el"LA LA LA" de la Massiel,la segona amb èxit "CALLATE NIÑA" dels PIC-NIC.-Del Raimon a Madrid o del Xesco Boix, pocs en sabien res.
-Jo en aquells temps amb sentia viure d´esquena al meu pobla, tot i esta en moltes histories, excursionisme, sardanes i un llarg etc. de grups socials. - M´interessava mes pel que es coïa un pel mes enllà.-Baix pinta el meu primer quadre abstracta "ESCLATAR".( que encara conservo) i escriure un poema de protesta, tot recordant el Vietnam " CON LOS FUSILES EN RASTRE LOS HE VISTO CAMINAR..." - Comprava revistes amb francès, que perla ban de hippys,"estudiants foixin d´Estats Units, per no anar a la guerra". - Eivissa de moda.(FES L´AMOR I NO LA GUERRA), i amb ells una paraula nova "droga´s", que poc a poc aniria destruint histories joves.
-"comunes", els primers desertors del poble cap a altres espais i maneres de viure diferents.- I jo fen-me mil preguntes sense respostes.
-Ara quaranta anys mes tard, res de tot allò tindria importància si no fos per que va marca la meva personalitat a les hores mol i mol inquieta, em va forma com a dona i mes encara, com a dona lliure.
-He tingut una vida familiar plena, ve ara fen de IAIA la tinc mes plena que mai. Pot ser massa?
, però es la meva opció. - La vida cultural i creativa mai fins avui ha estat delimitada per res,ni per ningú, que no cia jo mateixa i les meves pos, i amb el company he tingut la sor de compertir tantes i tantes coses que sembla impossible, i de nou les mancances que em tingut son fruit de les meves pos.- Si, tot i apunt de fer 60 anys, pot mes el meu pessimisme, les meves pos que l´importància de viure el dia a dia amb plenitud.
-Baix tindre la sor de se neta de persones amb una cultura excepcional per l´època, artesans i aficionats a la bona musica,(musics a la família i pagesos per un canto). Aficionats al excursionisme i a la fotografia ,(directius, mestres d`escola, forners, pastissers i fins i tot algun pinto per l¨altra.
-I els pares, m´entres va viure la parella, grans amans de la cultura,la muntanya, el excursionisma.-Mes tard tot desapareixeria i arribaria el dolor i el abatiment dels adults de la familia. Desaparició de quasi ve tots ells, amb menys de cinc anys, mara, avis, materns y paterns, tots en un "vist i no vist".. Pero ve!-el pòsit de la formaciò ja el teníem...i aixís em acabat sen, tal com som ara, els seixanta.
De aquí a pocs dies hi ja en seran SEIXANTA"d´anys". Qui m´ho havia de dir?. - El meu mon tan simple tan innocent tan ple de pos.- Un mon de pas a pas de mols i mols dubtes de enfrontaments amb el dia a dia.-Pot ser com altre gent amb una joventut ven complicada, però a la vegada tan plena d´experiències.Experiències, les que ens permetia tira endavant a la època: marxa sola a Gimenells,per par uns dies."allà recorda ban al Jauma Viñals", marxa de campin nois i noies sols, descobrí que hi havia alguna historia mes que "Arriba España"(gracies gent de Mollet,).- unes ideàs diferents a mes de l´Acció Catòlica...I EL 68?. LA LLIBERTAT ES UN ESTAT D´ANIM - LA LLIBERTAT NO ES UNA IMPOSICIÓ SI NO UNA SENSACIÓ PRÒPIA - OBLIDAU TOT EL QUE HEU APRÈS - COMENÇAU PER SOMIAR - SIGUEU REALISTES, DEMANEU L´IMPOSSIBLE.- La radio, cançons amb francès. -I m´entres aquí la cançó d´èxit:el"LA LA LA" de la Massiel,la segona amb èxit "CALLATE NIÑA" dels PIC-NIC.-Del Raimon a Madrid o del Xesco Boix, pocs en sabien res.
-Jo en aquells temps amb sentia viure d´esquena al meu pobla, tot i esta en moltes histories, excursionisme, sardanes i un llarg etc. de grups socials. - M´interessava mes pel que es coïa un pel mes enllà.-Baix pinta el meu primer quadre abstracta "ESCLATAR".( que encara conservo) i escriure un poema de protesta, tot recordant el Vietnam " CON LOS FUSILES EN RASTRE LOS HE VISTO CAMINAR..." - Comprava revistes amb francès, que perla ban de hippys,"estudiants foixin d´Estats Units, per no anar a la guerra". - Eivissa de moda.(FES L´AMOR I NO LA GUERRA), i amb ells una paraula nova "droga´s", que poc a poc aniria destruint histories joves.
-"comunes", els primers desertors del poble cap a altres espais i maneres de viure diferents.- I jo fen-me mil preguntes sense respostes.
-Ara quaranta anys mes tard, res de tot allò tindria importància si no fos per que va marca la meva personalitat a les hores mol i mol inquieta, em va forma com a dona i mes encara, com a dona lliure.
-He tingut una vida familiar plena, ve ara fen de IAIA la tinc mes plena que mai. Pot ser massa?
, però es la meva opció. - La vida cultural i creativa mai fins avui ha estat delimitada per res,ni per ningú, que no cia jo mateixa i les meves pos, i amb el company he tingut la sor de compertir tantes i tantes coses que sembla impossible, i de nou les mancances que em tingut son fruit de les meves pos.- Si, tot i apunt de fer 60 anys, pot mes el meu pessimisme, les meves pos que l´importància de viure el dia a dia amb plenitud.
-Baix tindre la sor de se neta de persones amb una cultura excepcional per l´època, artesans i aficionats a la bona musica,(musics a la família i pagesos per un canto). Aficionats al excursionisme i a la fotografia ,(directius, mestres d`escola, forners, pastissers i fins i tot algun pinto per l¨altra.
-I els pares, m´entres va viure la parella, grans amans de la cultura,la muntanya, el excursionisma.-Mes tard tot desapareixeria i arribaria el dolor i el abatiment dels adults de la familia. Desaparició de quasi ve tots ells, amb menys de cinc anys, mara, avis, materns y paterns, tots en un "vist i no vist".. Pero ve!-el pòsit de la formaciò ja el teníem...i aixís em acabat sen, tal com som ara, els seixanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada