dilluns, 21 de desembre del 2009

dilluns, 14 de desembre del 2009

ESCOLTA A MINORIES, SIGUIN LES QUE SIGUIN ES DIFÍCIL


L'avia esta enfadada, la gen es creo preparada per fer de tot, encara que no en tingui ni la mes remota idea.-
Això d'encendre un forn de ceràmica deu ser mol simple, ja que qualsevol si veu capàs.
Quan fa un temps cultura del meu poble, va fer una proposta de fe funciona el forn a una tercera persona, els hi baix comunicà que encendra el forn era alguna cosa mes que encendra i apaga un botonet. I ara amb toca felicitar-los, si, felicitar-los per no distingí entra una placa de "fang defectuós" i una placa massissa de fang humit. Felicitar-los per no tindre dubtes i deixa que la placa es col·loques damunt de totes les peces esmaltades i sense cap tipus de protecció. Molta seguretat aquesta. Felicitats, una pesa amb una quantitat inadequada de vidra fos col·locada a la par inferior sense sopor de protecció. I FELICITATS amb majúscules per obri un for amb una temperatura tan alabada que era impossible de acostar-se a les peces.

Quan es desconeixen totalment les normes bàsiques de una fornada. Passa al que passa, que tres mesos de feina a anat a fer punyetes.
alumnes aprenen enfornar
Quan una persona amb acreditació i experiència en alguna cosa"CERÀMICA"(encara que aquesta cia minoritària)-comenta i comunicar alguna cosa, se l'auria d'escolta.
Normalment no es per anar encontre de ningú, si no a favor de un col·lectiu que necessita un reconeixement i un respecta , que te unes pautes concretes de formació per portar a terme i deserotlla els seus coneixements.

La feina dels ceramistes no es senzilla. Es mereixen el reconeixement de qui es diu representant de la cultura de un poble. I ser escoltada.



diumenge, 6 de desembre del 2009

caixes, espais per viure, "mini"

l'esforç ha estat dobla, treballa el fang, en aquets cas la porcellana. Fer el vídeo i apendra a publica'l. Realment ha estat feina fer dura per l'avia. els nets per la tarda deien. A que jugues avia?

dilluns, 16 de novembre del 2009

L'AVIA HA PERDUT LA FEINA






L'estiu queda de nou enrere, els nets ant tornat a l'escola i la meva feina torna a camina amb mes o menys monotonia.



L'Erich ha fet sis anys, aprés a nada, a portar sol un cotxa de "autos de choque" i a escrit la seva primera carta de amor, que no arribarà mai a la nena destinatària,"Paula",però que la seva mara li guardarà en un àlbum de treballs personals que recull:dibuixos, fotos, histories imaginades.etc. Per que ho trobi quan sigui mes garant.
L'Alba ha començat el"cole". Es la nena mes feliç del mont, Tot un any somiant en que arribes aquest moment. No hi ha agut dia del curs pesat que no preguntes si podia anar a l'escola. Ara no es de estrenya que cada dia entri la primera a la classe, arribem quan arribem ella es posa la primera davant la porta `d'entrada.-Tot el que dintre es fa es, súper, súper important.
Ha après a pinta, a conta, a canta.Ve tot el que ja sabia ara ho fa mes be, per que la senyoreta l'ensenya.La senyoreta es ara per ara el seu ídol. A! i la "HELLO KITTY".
I l'avia m'entres tan que?- L'avia ha perdut la feina, l'ajuntament li ha privat de continuar amb les classes de ceràmica,manca de quantitat de alumnes.- I sense tems per trobar feina a un altra lloc... La comunicació va arribar a finals de setembre. I ara no toca mes remei que envia sol-licituds de feina a "tort i a dret·. A la meva edat tot ben inútil. Mantenir el taller en aquestes condicions es mol difícil, el moment econòmic del Pais, no permet al possible client compra artesania. -No es una cosa de primera necessitat, mes aviat del tot innecessari en aquets instants. i tinc una hipoteca i uns autònoms per pega. Que faré?
He tirat endevant el projecta de les peces noves de Ceràmica, el treball a començat a dunar resultats, ara falta que atreguin algun públic.- He pesat de les "caixes, espais per viure" de l'ultima exposició a minimitzar-les i convertit-les en petites "joies de porcellana". Continuen sent les caixes amb la mateixa idea, espais limitats per viure, però minúscules. Petits detalls per recordar el daltabaix dels joves per independitzar-se.

dissabte, 8 d’agost del 2009

JUGAR AMB FANG. EXPERIMENTACIÓ SI O SI.





Per uns dies l'avia torna a tindre personalitat pròpia, això de pesar per la universitat ma remogut l'interior mes interior i ara tinc el taller,"potes enlaira".
He decidit torna a l'experimentació com havia fet en el pesat.Deixa per uns dies el treball comercial i comença a sentir-me ve amb el fang...provar nous colors, noves textures, nous suports.
Maria si no et sap greu m'emmirallaré amb el teu proses i treballant això si, amb alta temperatura començaré un joc nou de treballa amb el fang. Torna a camina pel Camí de (curra incògnites).Torna a la Montse Riera creativa, tot i que això mai ma solucionat la subsistencia. i si m' omplert la casa de peces complicades.
Avui el forn esta ple de plats, si plats encara que no per posar-hi menja si no per fer de sopor d'estranyes textures...Les primeres probes amb ban donar textures però el color era apagat, massa fosc per la meva idea de color, ara les que es trobant al forn i porten incorporat esmalt amb colo veurem... El forn comporta bruixaria, i espero que aquesta cia positiva i si no es així : au tornem-hi que no estat res

diumenge, 26 de juliol del 2009

L'AVIA A LA "UNIVERSITAT DE BELLES ARTS"




UNA NOVA FEINA A FER
L'avia normalment te feina a fer: tindre la casa amb el mínim de condicions, cuida els nets unes hores el dia, porta endavant la feina del taller i de tan en tan, algun treball extra per dunar un cop de ma a una o altra filla.Fins aquí les coses segueixen mes o menys una certa lògica. Però lo de abans d'ahi, la cosa, es va sortí del possible guio imaginable. Amb va toca acostar-me a la universitat de belles arts i ompli una matricula de inscripció.
Crec que quan una porta 28 anys dedicant-se a crea art, quan una te obra publica a uns quants pobles del país, quan tot això sa fet sense posa els peus a cap aula universitària, veuràs amb 60 anys dins l'aula d'informàtica de belles arts,mou interiorment mols sentiments i sensacions inesperades.
La meva filla Eva, de vacances va fe realitat un d'aquells pensaments surrealistes de una auto didàctica de la creativitat. "UNIVERSITAT DE BELLES ARTS"
Un dia diferent.- L'avia, l'avi, la neta, tots tres Camí de la ciutat. i a universitat.

diumenge, 5 de juliol del 2009

SALVEM EL PI,DE CASA







SALVAR EL PI

Alguns dels meus veïns han decidit tallat un PI del jardí per que tenen poo que una ventada el tombi.-El PI, de uns trenta anys, esta sa, te unes arrels enormes ben aferrades a la terra.
Ja fa uns anys desprès de la FOLLIA dels mateixos veïns per tallar lo, amb baix imposar una guerra en solitari per salva'l.-A les hores la gent de Medi Ambient de l'a juntament ban pera el cop. Però ara de manera inesperada, ant tornat a la carga i l'ajuntament ha canviat de pare. ORDRE D'EXECUCIÓ.
Se que haure d'aseptar l'opinió de la majoria, Peró no deixaré que es quedin tan tranquils, per culpa de les seves pos i amb suposo que poca feina a fer.

1.- No estic d'acord que tallin un pi sa i majestuós
2.- Demano que expliquin als meus nets, el per que de la seva pretensió
3.-Que Medi Ambient expliqui els perills reals que comporta l'arbre
4.-Que consti públicament que no vull col·labora de cap manera a aporta ni un sol €. al cos de l'EXECUCIÓ. I les despeses del desprès.
Si aquest cos es cobreix amb fondos de la comunitat, vull que sem retornin els diners de la par proporcional del cos ,físicament, en cas contrari deixaré de pagar la quota mensual fins que es cobreixin aquestes despeses.

Montserrat Riera Ollér

dissabte, 4 de juliol del 2009

VACANCES 2009






VACANCES ALTRE VEGADA

Quatre setmanes de varicel·la, polls, grips estomacals i molta feina al taller + final de curs.La follia total.El treball ha estat dur, quasi no he tingut consciencia de la feina feta. Entra cuidar als nets malats, moltes hores cada dia i la feina del taller, no he sortit al carre durant di as.
De nou començant les vacances d'estiu a les escoles i durant els pròxims mesos l'avia tornera ha estar mol ocupada, ja veurem com ho muntem, ara estic prou saturada per planteixar-me res.
Vacances, horaris diferents, espais de temps mol mes saturats: mati, nens esmorzant, nens al parc, nens fen deures, nens a la piscina, avia fen dinar, dinar i per fi descansar una mica. Per sor la piscina cansa prou als nens per cuinar i dina amb molta pau, també tenen mes gana de lo normal, d'aquesta manera el àpat del migdia es una "bassa d'oli".. A les hores fe migdiada es imprescindible.
Quan torna el bullici, berenar i veure dibuixos fins que els venen a reculli.-Ara m'agafo un petit instant per mi, petit, petitíssim i au al taller hi falta gent.
Al taller la feina es gran, i les hores que hi dedico son poques, i ara per "postres" alguns dels meus veïns han decidit tallar un PI del jardí de casa.
Comença de nou la lluita.

divendres, 26 de juny del 2009

dimarts, 23 de juny del 2009

23 de juny de 2009, en tinc 60

60 - senti,estima,treballa,comperti.

Com celebra els meus 60 anys?- Amb la familia?-SI, Amb els companys del mon de la ceràmica?-SI.-Amb els alumnes de l'aula?.-SI.-I amb els de la meva quinta, companys d'infantesa, ve esta de moda,TAMBÉ.-i amb alguns amigs, amigues que m'han acompanyat recorrent aquets cami.
60 anys. la meitat dels quals entregats de ple a la familia i a la ceràmica, per aquets motiu ´m'agraderia celebra-ho recreant algunes de les imatges de jugar amb fang, que an acompanyat aquets anys. Amb ve molt de gust i em prec llicencia per jugar amb altres historias.

diumenge, 31 de maig del 2009

LA CURSA DEL ERICH




















L´Erich ha corregut per segona vegada la cursa de l´escola duran la festa de la primavera.Estava dallo mes conten. La mama i el papa, aquest ultim ha vingut des de Cubelles a veu ral, la'n acompanyat. Ha fet una bona carrera, no ha guanyat, peró renoi aquest any si a aconseguit mantindré el ritma amb els companys. L´Erich es mereix una gran felicitació, per l´esforç realitzat,no es precisament un nen de rapidesa, mes aviat te fons, Peró ho ha fet.FELICITATS .

dissabte, 30 de maig del 2009

drac i llum

diumenge, 24 de maig del 2009

DEL COMPORTAMENT DELS INFANTS."orientacions pedagogicas de fa 40 anys"



MEMÒRIA

Hi ha diversos factors que intervenen en la fidelitat de la memòria i en la seva duració. En primer lloc la percepció inicial cal que es faci amb interès si és que vol que la memòria la retingui un llarg període de temps. La manca d´atenció causa una incúria en l´aprendre i en resulta una memòria imprecisa. En segon lloc hi ha d´haver un desig de recordar quelcom o bé una força que ho faci inolvidable. Si els infans tenen experiències doloroses, inconscientment evitenel seu record. Passen tan ràpidament com poden per sobre moltes experiències i continuen cap a les següents. Degut a la vaga impressió inicial que aquets nens obtenen, el record o memòria els és imprecís.Es el cas dels nens que tenen molta seguretat a organitzar els fets a mesura que els experimenten. Obtenen una satisfacció interna de la possibilitat de recordar aquets fets amb tot detall i aixi, permitjà de l´experiència, es construeixen una memòria pro digiosa.


DESENROTLLAMENT AFECTIU

Una característica dels infants més petits és la dependència de l´opinió dels altres, adults o companys. Després de la primera separació de casa quan el infants entren al jardi d´infància o al primer grau, la dependència dels adults disminuex ràpidament. Amb tot, hi ha mols infants que senten poca seguretat en les seves possivilitats i necessiten que els adults els donin confiança. L´unica solució possible és anarlos creant la confiança en les seves pròpies possibilitats. Hom podria creure que els nens amb capacitat poden desenrotllar normalment la independència, però resulta que aqueets infants són sovint els mes dificils i mes sensibles; en tals circumstàncies la comfiança es desenrotlla també a poc a poc i es fa necessari que els adults els donin seguretat.


g. driscoll-1968

dissabte, 23 de maig del 2009

NETS AL" REPLA" DE L´ESCALÀ










Porto mols dies intentant que les hores que els nets m´acompanyen dins el pis,no es faixin massa pesades. L´ivernt ha sigut dur, al menys ha mi m´ho sembla, masses hores entra quatre parets i masses hores envoltats d´avis, tre en tot moment: L´avi, l´avia i la" iaia", en aquet ultim cas es la besàvia.
Ahir per primera vegada a la seva vida compertida amb nosaltres els baix deixar jugar al repla de l´escalà, espero que el puritanisme no s´escandalitzi massa.
Ells, els nens.-ho ban pesar "pipa" i avui en vulgut repeti.
Abans fa uns pocs anys, els replans de l`esca-la guardaven secrets, de nens i d´adolescents, peró renoi ara, aquets replans del meu bloc,son espais neutres, de gent neutra, que els mante con una extremitat del propi pis.
Com que tots ens em fet grans això de nens al repla,sembla una intromissió de mal gust. massa soroll,massa de tot, massa enrenou.-De nou aquesta avia, que sempre trenca normes. -no deixa que tallin pins del jardi! No fa safareig amb les baines! No te temps de poixa al terrat per estendre la roba!.etc...etc.Ara no se li acut altra cosa que deixar els nets jugar al repla tos els migdies. I lo be que ells so pasant!

dimarts, 19 de maig del 2009

dissabte, 16 de maig del 2009

SEIXANTA


No ser escriure, però ho necessito fer.
De aquí a pocs dies hi ja en seran SEIXANTA"d´anys". Qui m´ho havia de dir?. - El meu mon tan simple tan innocent tan ple de pos.- Un mon de pas a pas de mols i mols dubtes de enfrontaments amb el dia a dia.-Pot ser com altre gent amb una joventut ven complicada, però a la vegada tan plena d´experiències.Experiències, les que ens permetia tira endavant a la època: marxa sola a Gimenells,per par uns dies."allà recorda ban al Jauma Viñals", marxa de campin nois i noies sols, descobrí que hi havia alguna historia mes que "Arriba España"(gracies gent de Mollet,).- unes ideàs diferents a mes de l´Acció Catòlica...I EL 68?. LA LLIBERTAT ES UN ESTAT D´ANIM - LA LLIBERTAT NO ES UNA IMPOSICIÓ SI NO UNA SENSACIÓ PRÒPIA - OBLIDAU TOT EL QUE HEU APRÈS - COMENÇAU PER SOMIAR - SIGUEU REALISTES, DEMANEU L´IMPOSSIBLE.- La radio, cançons amb francès. -I m´entres aquí la cançó d´èxit:el"LA LA LA" de la Massiel,la segona amb èxit "CALLATE NIÑA" dels PIC-NIC.-Del Raimon a Madrid o del Xesco Boix, pocs en sabien res.
-Jo en aquells temps amb sentia viure d´esquena al meu pobla, tot i esta en moltes histories, excursionisme, sardanes i un llarg etc. de grups socials. - M´interessava mes pel que es coïa un pel mes enllà.-Baix pinta el meu primer quadre abstracta "ESCLATAR".( que encara conservo) i escriure un poema de protesta, tot recordant el Vietnam " CON LOS FUSILES EN RASTRE LOS HE VISTO CAMINAR..." - Comprava revistes amb francès, que perla ban de hippys,"estudiants foixin d´Estats Units, per no anar a la guerra". - Eivissa de moda.(FES L´AMOR I NO LA GUERRA), i amb ells una paraula nova "droga´s", que poc a poc aniria destruint histories joves.
-"comunes", els primers desertors del poble cap a altres espais i maneres de viure diferents.- I jo fen-me mil preguntes sense respostes.
-Ara quaranta anys mes tard, res de tot allò tindria importància si no fos per que va marca la meva personalitat a les hores mol i mol inquieta, em va forma com a dona i mes encara, com a dona lliure.
-He tingut una vida familiar plena, ve ara fen de IAIA la tinc mes plena que mai. Pot ser massa?
, però es la meva opció. - La vida cultural i creativa mai fins avui ha estat delimitada per res,ni per ningú, que no cia jo mateixa i les meves pos, i amb el company he tingut la sor de compertir tantes i tantes coses que sembla impossible, i de nou les mancances que em tingut son fruit de les meves pos.- Si, tot i apunt de fer 60 anys, pot mes el meu pessimisme, les meves pos que l´importància de viure el dia a dia amb plenitud.
-Baix tindre la sor de se neta de persones amb una cultura excepcional per l´època, artesans i aficionats a la bona musica,(musics a la família i pagesos per un canto). Aficionats al excursionisme i a la fotografia ,(directius, mestres d`escola, forners, pastissers i fins i tot algun pinto per l¨altra.
-I els pares, m´entres va viure la parella, grans amans de la cultura,la muntanya, el excursionisma.-Mes tard tot desapareixeria i arribaria el dolor i el abatiment dels adults de la familia. Desaparició de quasi ve tots ells, amb menys de cinc anys, mara, avis, materns y paterns, tots en un "vist i no vist".. Pero ve!-el pòsit de la formaciò ja el teníem...i aixís em acabat sen, tal com som ara, els seixanta.

dimarts, 31 de març del 2009

EL TEMPS PASA"









Els nets creixen a una velocitat"supersònica", per tan nosaltres també. Ells es fan grans i nosaltres vells. Pel que recordo de la meva infantesa el temps dels infants es assimilat interiorment amb mes lentitud. Seran les neurones?

Ells es fan grans i ja no necessiten que els avis fem d`avis "protectors de personetes indefinides", mes aviat necessiten que els acompanyem en el Camí de ser grans.
Tasca mes que difícil aquesta per mi, que encara no he après a desferma de tantes pos al entorn de la vida dels meus.L`avi en aquest aspecte es mol mes realista, jo acabo "ficant-me de quatre potes a la galleda" en el comportament que ells esperen rebre de mi.

Quan un te cinc anys, ja te una capacitat de autonomia dintre del paràmetre de límits infantils desenvolupades o caldria que la tingués. Però la nostra súper protecció els limita amb extrem.- Que feia jo als cinc anys?- jo vivia en un poble petit a les hores, on podia corre pel carre, entra i sortí de la casa dels veïns, jugava estones a casa i estones a casa dels altres i al l'inrevés. les mares i les avies de tots devien esta al aguait,Peró no recordo observar-ho, això si, quan un genoll es "pelava" o una "banya" feia esclata el plo, ràpidament apareixia la mara, l`avia, la tieta i el veïnat al complert.

La llibertat de les hores era un altre.Ara l`estona que poden compartí espai lliure al carrer, es en un parc delimitat i controlat pels grans.- els perills al carrer son tan enormes!-em fet del espai public, un espai generalitzat de moviment constant de tot tipus de vehicles motoritzats o no, que els infants, a menys que visquin en espais rurals no tenen possibilitats d`autonomia física en un espai obert al dia a dia. I amb tot això l`avia esta constantment sobre d`ells.-No faixis això,no t`enfilis per qui, vigila, que ta pesat?, pobre o pobre ta, bina que farem un patonet.

Soc conscient de la meva pròpia tonteria vers els nets, paro aquest es el meu comportament instintiu.
Que som els grans pels nens?- Gegants que manen, que diuen a tot "això no"-"això no ho faixis. Els gegants nomes saben fer intromissions, exigències i preguntes ton-tes, que no te cap sentit per els nens contestar-les. Això som els grans i mes encara els avis.- O som els seus "salvadors", fen el que ells-elles,esperen de nosaltres:"mimi tos" o som els seus "monstres del sempre no"·

Som avis. Bet aquí . I ells volen ser grans.

dimecres, 14 de gener del 2009

FI D`ANY


Quan l`any s`acaba la feina feta es molta, però la feina a fer que queda pendent es tanta.- Duran l`any el compertir el taller amb els nets, fa que sigui un repta una mica "durillo", sor que la parella o cia el avi, te el "retiro", i renoi com a sapigut assoli la feina a fer del taller.- les feines a quatre mans que en un principi podia sembla que no es compenetrarien, en acabat realitzen composicions perfectes.- I de aquesta manera les coses acaben seguin el seu ritma.-Un ritma inesperat, per no sospitat, però be, un ritma a la fi i el cap portat a bon compas.


D`aquesta manera la ceràmica deixa de ser un joc de un, per convertir-se en un joc familiar.- Potser que a partir d`ara mateix la ceràmica cia una historia de jocs a moltes bandes, i la feina a fer de l´avia cia una feina a fer entra tots.


Quan la parella no nomes entra al teu joc amb majùscules, si no que a la vegada crea les seves pròpies ideas en el joc, la creaciò artistica es desenvolupa de una manera positiva i obra en el taller uns camins innovadors cap el futur.- Feina a fer i feina feta .-BO I MILLOR 2009.