UN ANY MES ENVOLTADA DE CERÀMICA

L'any se acaba, ha sigut un any dur, l'economia mol restringida ha marcar el dia a dia, el ritme del taller no ha estat ni gens ni mica coincident amb el ritme de vendes.

L'any ha estat ple de noves creacions, de treball constant i de un nou experimenta al voltant de la porcellana, el resultats amb semblant prou bons per arribar a nous clients, pro costa, costa mol.

La joieria a despertat força l'atenció, agrada, pro amb manca trobar els canals on vendre-la.

De totes maneres aquest any els Nadals me tornat a retrobar amb el camí de las ventes, no com fa uns anys , pro ve, estic força contenta. Res a veure amb el 2009 que al taller no si va acosta ningú.

El 2011 comença amb força feina, com sempre aquesta es per ahir i necessita de un ritma es-tresant per poder complir amb els plassos de entrega. Aquesta qüestió amb te ven fotuda. Contenta, pro fotuda.

SANTPEDOR. EL SOL A LES BUTXAQUES.

Mati de Nadal, arribem a Santpedor, el fred es intens,3 g.- Nomes al baixa del coche sentim repics de campanes. Repica que repicant i ressona que ressonen per els carres estrets del poble. Es Nadal,

i jo feia anys que no tenia aquesta sensació de festa gran que embolcalla a molta part de la humanitat.- Fred, campanes repicant,carres estrets i medievals, com si ens trobem dintre de un pessebre. Aquells que es construeixen a dintre de les cases amb ressò tradicional.

Al entra a la casa la gelor de l'hivern continua ven present, ens acompanya l'Alba que nomes te quatre anys, i decidim sortir de nou al carrer a buscar el sol.- Al carrer les campanes continuant repicant i repicant.- Es dia de joia, semblant dir-nos una i altre vegada. L'Alba aixeca els ulls i mira el campana, les campanes son ven grans, pro renoi no sembla que es moguin.-Misteris del Nadal...

Buscant escalfo acabem trobant refugi sota un potent raig de sol.- I si ens posem l'escalfo a les butxaques?.-Ens podrirem moure d'aquest lloc.- Renoi bona idea, ens omplim ven plenes les butxaques i d'aquesta manera podrem camina calentes, i el que ens sobri el podriem vendre a les persones que tenen fred. Que os sembla?.. Dit i Fet, ara ens maurem ven calentes per els carres de Santpedor.

Avui l'Erich fa 7 anys, Per ell 7 anys meravellosos, per mi un temps que a passat a una velocitat supersònica. I espanta... Espanta pel que significa de no gaudi els moments amb la intensitat pausada de temps. Si que he gaudit de la seva evolució durant aquests anys, pro an la meva consciencia temporal nomes es un petit instant de temps.

"A PASTA FANG DE NOU". 20 ANYS DE CLASSES

Al taller an començat de nou les classes, encara tot amb un desordre ordenat. Gent que ha passat pro no sa quedat, sols confirmar que engegàvem el curs. Alumna que sa convertit en avia aquest dies i començara mes tar. I tres que em començat a donar-li canya al fang.

Espero que l'aparador sigui alguna cosa mes que imatges per mira i alguna persona entri a compra, cosa que cada vegada es mes improbable.

Comencem el curs amb noves idees,amb noves esperançàs, amb la intenció de proba noves formules i esperant que el forn que ha necessitat retocs no ens faixi males passades.

Els Convidats - Tres monedes

‎25 anys primera expedició al Everets.Les meves filles al·lucinant. A Santpedor encara i guardem el" poster" de la conquesta.I avui una de elles es troba conquerint els 6000.Espero que celebri l'aniversari amb plena consciencia de respectà a fons de la muntanya. Mols records de aquests aniversari que des de casa es va viure intensament. Fins a Bolívia, pensem-ens de la mare

UNIVERS TRENCAT

PORCELLANA

A les 6'30 hem engegat el forn, dintre ple de peces de la seria: Els colors de les flors, i nacra, records d'infantesa.

Material

aquest apunt

per la

avortada fira de Sabadell.

Ara son les 20'58 i encara crema, la porcellana necessita mol temps.

Avui la cuita es fa mes llarga que mai, el esforç de dissenya i crear peces noves amb material nou amb una idea preconcebuda que no es produirà, amb te una mica desorientada.Material que espero que retrobaren amb perfectes condicions al obril, tot i que ara amb queda trobar un lloc adequat on presenta-lo.

La cuita es va allarga fins a la 1'28 minuts de la nit,dos dies mes tar, el resultat es el seguen.

NETS DE VACANCES

1. Ahir per la tarda els nets van marxa de vacances, un amb el pare i la nena amb els avis de Rasquera.

Els fills decideixen pels seus interessos, i els avis ens trobem lliures per un canto, no estem pendents de nets, això esta ve., però continuem lligats per el taller. Que pesarà?....Que quan la feina estarà acabada tornaran els nets... Aquesta es la qüestió.

Jo encara tinc classes fins a final de juliol, ames el 23 tinc peces per entrega.

Vacances ara impossible, marxa algun lloc, pura quimera. Ve que hi farem , els fills disposen i els avis es torben atrapats al mixt. Quina il·lusió oi. Planificació familiar perfecta.

FIRA DE CERÀMICA DE SABADELL

Avui el fet de ser ceramista amb fa mal, Suposo que es aquella sensació que provoca la impotència de haver de deixa pesar histories, que havies fet teves i que esperaves arribessin a “bon port”.

Creure amb un projecta a vegades costa, però quan aquet ja esta en marxa, el que costa mes es donar-lo per liquidat.Ve ja esta fet. No hi aura Fira de Ceràmica a Sabadell.

Un cúmul de problemes personals. - Manca de ajuts municipals. Han fet que fos impossible enllestí la feina a res de concloure-la.

Avui començaré a treballar en un altre historia, en una historia que ja portava entra mans un any enrrere. Espero que rutlli. Necessitaré dels amics, espero que aquets amb puguin donar un cop de ma. Primer contacta aquesta tarda, ja veurem?

sadueix-me,"caixes espais per viure"

NETS AL TALLER DE L’AVIA

Continuo amb l’ historia de la natura y les flors, Desprès de un “cumple “perfecta, entra els petards, la joia del nets fen-los explotar...- Les forces del universen ban ser força propenses i amb el Vicenç aconseguíem pujar a dal la vall d’eyne .meravella floral, meravelloses imatges, per gaudir de un paisatge inoblidable

L'avia en fa 61 i edemes es el primer dia de vacances dels nets, sant i tornem-hi, un nou estiu i nens rondant per casa i pel taller. Els he gravat jugant en fang, tot es començar. No os sembla?...Ja veurem si dura mol la afició a pesar estones al taller de l’avia...

art a taula i colors de flors.wmv

CERÀMICA A LA GALERA, FIRA 2010

Quan tot just fa apanes un mes del meu primer pas per la fira de ceràmica de la Galera, he trobat una mica de temps per fer-ne un resum.
De la organització res a dir, es gent que sap cuidar els ceramistes i al públic, Gent que esta pendent en tot moment de la fira . Gent que es mou entra el mont de la diplomàcia i el mont real del dia a dia com si res.

Bona presentació i acolliment del paisos invitats.Per un canto el Pais Basc, per l'altre França. Els treballs de aquest ultims van atraure en gran manera la meva atenció tan pel que fa el treball, com els preus que els acompanyava.
No mes un “però”... Crec que per començar i sobrava un dia, el dijous va ser per mi una pèrdua absurda de temps i diners. Pel demes la fira aporta un munt de visitants, tot i que la pluja en va fer de les seves, la gent omplia i omplia els carrers.- Un altre cosa es que compres. Es nota la crisis que domina el país, les compres eren ben mesurades.
Amb els companys bones estones per perla, intercanvia opinions i amb alguns descobrí moltes histories amb comú.
Si l’ economia m’ho permet i la gent de la Galera creu interessant la meva participació i tornaré..

SANTA PERPÈTUA DESIDEIX

A Santa Perpètua es fa avui la consulta popular per l’autodeterminació.
Per un “Estat de dret,Democràtic i Social, integrat a la Unió Europea?”
A on crec que demana el bot no bol dir excloure a ningú, ni per raó de procedència, ni per raó social ni per raó econòmica. -Mes aviat es deixà constància de que som i volem ser reconeguts com a País. Amb dret a esculli les nostres lleis de forma democràtica, am la idiosincràsia de ser qui som i com som, amb la evolució del temps i de l`historia per continuar sen això un País. Montse.

Uns dies de histories ;XIII trobada de ex alumnes, assemblea Associacio de ceramistes, el dentista que amb deixa censa dents, els nets que tenen vacances, una feina que costa de resoldre, una excursió fins a la Galera , sa de porta una peça seleccionada per el concurs de ceràmica. Unes setmanetes per demana socors.-
10- 11 dies amb els quals la ceràmica, les mones ,els pastissos en omplert tot un sac de vivències a dos mons. El mon infantil i el mon adult
M’entres per mi els dies no existeixen els anys cada vegada son mes curs, per la meva neta que acaba de fer quatre anys el tems es llarguíssim, ja parla de quan en fera cinc. Jo se que serà dema pesat, en la meva percepció de temps- realitat, però per ella renoi,quantes vivències l’esperen durant tot aquets anyEl net sis anys, per primera vegada dona entendrà que compren am força coherència la percepció de fer festa de l’escola. Diu que no en te pas pro de aquets deu dies,sembla que en necessita mes de dies de festa , es lògic!..Te moltes coses a fer fora de l’escola, no tindrà pas temps per tot amb deu dies. No podrà aconseguir tots els punts que te previs a la “nintendo”..Ni dibuixa un Sant Jordi mol gran. Ni esta massa estona el jardí amb els amics del “bloc”

ceràmica al bloc

LLAMINADURES DE FANG

Creacions de fang dissenyades amb mol de amor per que agradin al públic
per que siguin petits plaers que deixin un bon regust a qui les rebi.

CERÀMICA, 19 ANYS FEN CLASSES I

AULA DE CERÀMICA

De l’escola de ceràmica en surten histories inimaginables. Allò de una historia inacabable,es el dia a dia de l’escola.
19 anys fen classes dona per omplir un llibre tan de vivències com de fotografies.
Del laboratori del taller han sortit un batibull de colors, una quantitat inimaginable de peces, murals treballats en equip que en ocupat espais públics.
Quantes persones han compartit amb mi,el meu “jugar amb fang”? Gent com l’Angelines, i les seves creacions de comtes, fa tan de temps. Una abraçada.
La Carme i la creativitat infinita.
La Marga i la paciència elevada al infinit, Obra rere obra ,creacions donant color a la perfecció
L’Ofelia , exixin al màxim amb tot el proses de treball, col·laboradora a compartir propostes conjuntes.

La Olga, La Gisela: imaginació al limit

El Cintu,escultor nat. I tants i tantes d'altres que man acompanyat tots aquest anys.