Mati de Nadal, arribem a Santpedor, el fred es intens,3 g.- Nomes al baixa del coche sentim repics de campanes. Repica que repicant i ressona que ressonen per els carres estrets del poble. Es Nadal,
i jo feia anys que no tenia aquesta sensació de festa gran que embolcalla a molta part de la humanitat.- Fred, campanes repicant,carres estrets i medievals, com si ens trobem dintre de un pessebre. Aquells que es construeixen a dintre de les cases amb ressò tradicional.
Al entra a la casa la gelor de l'hivern continua ven present, ens acompanya l'Alba que nomes te quatre anys, i decidim sortir de nou al carrer a buscar el sol.- Al carrer les campanes continuant repicant i repicant.- Es dia de joia, semblant dir-nos una i altre vegada. L'Alba aixeca els ulls i mira el campana, les campanes son ven grans, pro renoi no sembla que es moguin.-Misteris del Nadal...
Buscant escalfo acabem trobant refugi sota un potent raig de sol.- I si ens posem l'escalfo a les butxaques?.-Ens podrirem moure d'aquest lloc.- Renoi bona idea, ens omplim ven plenes les butxaques i d'aquesta manera podrem camina calentes, i el que ens sobri el podriem vendre a les persones que tenen fred. Que os sembla?.. Dit i Fet, ara ens maurem ven calentes per els carres de Santpedor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada