SELECCIÒ GUAI

SEIXANTA

No ser escriure, però ho necessito fer.
De aquí a pocs dies hi ja en seran SEIXANTA"d´anys". Qui m´ho havia de dir?. - El meu mon tan simple tan innocent tan ple de pos.- Un mon de pas a pas de mols i mols dubtes de enfrontaments amb el dia a dia.-Pot ser com altre gent amb una joventut ven complicada, però a la vegada tan plena d´experiències.Experiències, les que ens permetia tira endavant a la època: marxa sola a Gimenells,per par uns dies."allà recorda ban al Jauma Viñals", marxa de campin nois i noies sols, descobrí que hi havia alguna historia mes que "Arriba España"(gracies gent de Mollet,).- unes ideàs diferents a mes de l´Acció Catòlica...I EL 68?. LA LLIBERTAT ES UN ESTAT D´ANIM - LA LLIBERTAT NO ES UNA IMPOSICIÓ SI NO UNA SENSACIÓ PRÒPIA - OBLIDAU TOT EL QUE HEU APRÈS - COMENÇAU PER SOMIAR - SIGUEU REALISTES, DEMANEU L´IMPOSSIBLE.- La radio, cançons amb francès. -I m´entres aquí la cançó d´èxit:el"LA LA LA" de la Massiel,la segona amb èxit "CALLATE NIÑA" dels PIC-NIC.-Del Raimon a Madrid o del Xesco Boix, pocs en sabien res.
-Jo en aquells temps amb sentia viure d´esquena al meu pobla, tot i esta en moltes histories, excursionisme, sardanes i un llarg etc. de grups socials. - M´interessava mes pel que es coïa un pel mes enllà.-Baix pinta el meu primer quadre abstracta "ESCLATAR".( que encara conservo) i escriure un poema de protesta, tot recordant el Vietnam " CON LOS FUSILES EN RASTRE LOS HE VISTO CAMINAR..." - Comprava revistes amb francès, que perla ban de hippys,"estudiants foixin d´Estats Units, per no anar a la guerra". - Eivissa de moda.(FES L´AMOR I NO LA GUERRA), i amb ells una paraula nova "droga´s", que poc a poc aniria destruint histories joves.
-"comunes", els primers desertors del poble cap a altres espais i maneres de viure diferents.- I jo fen-me mil preguntes sense respostes.
-Ara quaranta anys mes tard, res de tot allò tindria importància si no fos per que va marca la meva personalitat a les hores mol i mol inquieta, em va forma com a dona i mes encara, com a dona lliure.
-He tingut una vida familiar plena, ve ara fen de IAIA la tinc mes plena que mai. Pot ser massa?
, però es la meva opció. - La vida cultural i creativa mai fins avui ha estat delimitada per res,ni per ningú, que no cia jo mateixa i les meves pos, i amb el company he tingut la sor de compertir tantes i tantes coses que sembla impossible, i de nou les mancances que em tingut son fruit de les meves pos.- Si, tot i apunt de fer 60 anys, pot mes el meu pessimisme, les meves pos que l´importància de viure el dia a dia amb plenitud.
-Baix tindre la sor de se neta de persones amb una cultura excepcional per l´època, artesans i aficionats a la bona musica,(musics a la família i pagesos per un canto). Aficionats al excursionisme i a la fotografia ,(directius, mestres d`escola, forners, pastissers i fins i tot algun pinto per l¨altra.
-I els pares, m´entres va viure la parella, grans amans de la cultura,la muntanya, el excursionisma.-Mes tard tot desapareixeria i arribaria el dolor i el abatiment dels adults de la familia. Desaparició de quasi ve tots ells, amb menys de cinc anys, mara, avis, materns y paterns, tots en un "vist i no vist".. Pero ve!-el pòsit de la formaciò ja el teníem...i aixís em acabat sen, tal com som ara, els seixanta.

EL TEMPS PASA"

Els nets creixen a una velocitat"supersònica", per tan nosaltres també. Ells es fan grans i nosaltres vells. Pel que recordo de la meva infantesa el temps dels infants es assimilat interiorment amb mes lentitud. Seran les neurones?

Ells es fan grans i ja no necessiten que els avis fem d`avis "protectors de personetes indefinides", mes aviat necessiten que els acompanyem en el Camí de ser grans.

Tasca mes que difícil aquesta per mi, que encara no he après a desferma de tantes pos al entorn de la vida dels meus.L`avi en aquest aspecte es mol mes realista, jo acabo "ficant-me de quatre potes a la galleda" en el comportament que ells esperen rebre de mi.

Quan un te cinc anys, ja te una capacitat de autonomia dintre del paràmetre de límits infantils desenvolupades o caldria que la tingués. Però la nostra súper protecció els limita amb extrem.- Que feia jo als cinc anys?- jo vivia en un poble petit a les hores, on podia corre pel carre, entra i sortí de la casa dels veïns, jugava estones a casa i estones a casa dels altres i al l'inrevés. les mares i les avies de tots devien esta al aguait,Peró no recordo observar-ho, això si, quan un genoll es "pelava" o una "banya" feia esclata el plo, ràpidament apareixia la mara, l`avia, la tieta i el veïnat al complert.

La llibertat de les hores era un altre.Ara l`estona que poden compartí espai lliure al carrer, es en un parc delimitat i controlat pels grans.- els perills al carrer son tan enormes!-em fet del espai public, un espai generalitzat de moviment constant de tot tipus de vehicles motoritzats o no, que els infants, a menys que visquin en espais rurals no tenen possibilitats d`autonomia física en un espai obert al dia a dia. I amb tot això l`avia esta constantment sobre d`ells.-No faixis això,no t`enfilis per qui, vigila, que ta pesat?, pobre o pobre ta, bina que farem un patonet.

Soc conscient de la meva pròpia tonteria vers els nets, paro aquest es el meu comportament instintiu.

Que som els grans pels nens?- Gegants que manen, que diuen a tot "això no"-"això no ho faixis. Els gegants nomes saben fer intromissions, exigències i preguntes ton-tes, que no te cap sentit per els nens contestar-les. Això som els grans i mes encara els avis.- O som els seus "salvadors", fen el que ells-elles,esperen de nosaltres:"mimi tos" o som els seus "monstres del sempre no"·

Som avis. Bet aquí . I ells volen ser grans.

FI D`ANY

Quan l`any s`acaba la feina feta es molta, però la feina a fer que queda pendent es tanta.- Duran l`any el compertir el taller amb els nets, fa que sigui un repta una mica "durillo", sor que la parella o cia el avi, te el "retiro", i renoi com a sapigut assoli la feina a fer del taller.- les feines a quatre mans que en un principi podia sembla que no es compenetrarien, en acabat realitzen composicions perfectes.- I de aquesta manera les coses acaben seguin el seu ritma.-Un ritma inesperat, per no sospitat, però be, un ritma a la fi i el cap portat a bon compas.

D`aquesta manera la ceràmica deixa de ser un joc de un, per convertir-se en un joc familiar.- Potser que a partir d`ara mateix la ceràmica cia una historia de jocs a moltes bandes, i la feina a fer de l´avia cia una feina a fer entra tots.

Quan la parella no nomes entra al teu joc amb majùscules, si no que a la vegada crea les seves pròpies ideas en el joc, la creaciò artistica es desenvolupa de una manera positiva i obra en el taller uns camins innovadors cap el futur.- Feina a fer i feina feta .-BO I MILLOR 2009.

ALMADROCH

ALMADROCH,Es un petit restaurant en un amagat reconet de Santa Perpètua de Mogoda.

El seu chef, una jove gran cuinera que després de pesar per l`escola superior de hostaleria, treballar els fogons del RELAIS &CHATEAUX la MANOIR, sota la tutela delchef ANTHONY CÔME,de fer de chef assistent al restaurant Licorrella, passar una temporada el restaurant"ARZAK" a Sant Sebastià, fer una escapada a Bòston, fen cuina catalana ella pel any 2000 al retaurant" GAUDI" de aquesta ciutat.- Torna a casa.- Aventures, desventures,familia i historias mils.

A mi mes d`imaginar el començament de la historia allà pels anys 80,al restaurant "SANTA MARTA", a la costa brava.- descoberta de noves sensacions, que suposo queden en al-subconcient de a les hores una nena , i que mes tard al acompanyar als pares per pettits paradisos de la Cerdanya:Martinet, Meranges,etc. sentin perla de restauradors i el fet que la mare tingues la costum de fer que les filles la acompanyessin aesmorzar o dinar per petits recons de Barcelona, devia despertar un no se que, que l`atreia cap els fogons.

Suposo que com qualsevol historia de somnis, el camí del ALMADROCH, es un cami imprevisible,inimaginable i am un recorregut de grans entrebancs, de grans trencaments,de siyuacions límits,D`endur-se´n per endevant histories concretes d`angoixes,dolors,dubtes i ala vegada la historia de l`ALMADROCH es la historia de mols: de gent en noms i con-noms, degent que ha treballat i molt, de gent que ha somiat i de gent que encara sumia, de gent que ha agut de abandonar els somnis i gent que mira amb esperança fer-ne una historia de L`ALMADROCH.

ALMADROCH,petit restaurant en un amagat raconet de SANTA PERPÈTUA,on es meixa una cuina mol ven feta i a un preu mes que raonable.

chireblaaia.

UN DIA GRIS

Quan el dia comença amb problemes no se massa per que?"deu ser la llei de murffi", continua evolucionant de la mateixa manera.- Quan les coses no es fan com deu mana i algú fa servir un recurs inadequat"per alguns" com incorrecta,a la historia nomes i a un culpable, la persona que ha mostrat exaltada la conseqüència de que?.-El mal raonament, les decisionns errònies, la manca de coneixement del problema real de terceres persones responsables, això no compta.

Continua el dia i de nou, terceres persones fan que el dia es baixi complica`n per moments,economia desastrosa, hipoteques desorbitades,fills amb complicacions bàsiques, tot va fen que el entorn es faixi insuportable.- Tot gris dintre de un mateix i per arregla-ho la climatologia no esta millor.Plou, fa fret i jo tinc ganes de engega un munt de coses "a fereixi espàrrecs"

Rècords al espai cultural del lloc adequat i a les caixes d`estalvis que encara obtenen beneficis.