drac i llum

DEL COMPORTAMENT DELS INFANTS."orientacions pedagogicas de fa 40 anys"

MEMÒRIA

Hi ha diversos factors que intervenen en la fidelitat de la memòria i en la seva duració. En primer lloc la percepció inicial cal que es faci amb interès si és que vol que la memòria la retingui un llarg període de temps. La manca d´atenció causa una incúria en l´aprendre i en resulta una memòria imprecisa. En segon lloc hi ha d´haver un desig de recordar quelcom o bé una força que ho faci inolvidable. Si els infans tenen experiències doloroses, inconscientment evitenel seu record. Passen tan ràpidament com poden per sobre moltes experiències i continuen cap a les següents. Degut a la vaga impressió inicial que aquets nens obtenen, el record o memòria els és imprecís.Es el cas dels nens que tenen molta seguretat a organitzar els fets a mesura que els experimenten. Obtenen una satisfacció interna de la possibilitat de recordar aquets fets amb tot detall i aixi, permitjà de l´experiència, es construeixen una memòria pro digiosa.

DESENROTLLAMENT AFECTIU

Una característica dels infants més petits és la dependència de l´opinió dels altres, adults o companys. Després de la primera separació de casa quan el infants entren al jardi d´infància o al primer grau, la dependència dels adults disminuex ràpidament. Amb tot, hi ha mols infants que senten poca seguretat en les seves possivilitats i necessiten que els adults els donin confiança. L´unica solució possible és anarlos creant la confiança en les seves pròpies possibilitats. Hom podria creure que els nens amb capacitat poden desenrotllar normalment la independència, però resulta que aqueets infants són sovint els mes dificils i mes sensibles; en tals circumstàncies la comfiança es desenrotlla també a poc a poc i es fa necessari que els adults els donin seguretat.

g. driscoll-1968

NETS AL" REPLA" DE L´ESCALÀ

Porto mols dies intentant que les hores que els nets m´acompanyen dins el pis,no es faixin massa pesades. L´ivernt ha sigut dur, al menys ha mi m´ho sembla, masses hores entra quatre parets i masses hores envoltats d´avis, tre en tot moment: L´avi, l´avia i la" iaia", en aquet ultim cas es la besàvia.

Ahir per primera vegada a la seva vida compertida amb nosaltres els baix deixar jugar al repla de l´escalà, espero que el puritanisme no s´escandalitzi massa.

Ells, els nens.-ho ban pesar "pipa" i avui en vulgut repeti.

Abans fa uns pocs anys, els replans de l`esca-la guardaven secrets, de nens i d´adolescents, peró renoi ara, aquets replans del meu bloc,son espais neutres, de gent neutra, que els mante con una extremitat del propi pis.

Com que tots ens em fet grans això de nens al repla,sembla una intromissió de mal gust. massa soroll,massa de tot, massa enrenou.-De nou aquesta avia, que sempre trenca normes. -no deixa que tallin pins del jardi! No fa safareig amb les baines! No te temps de poixa al terrat per estendre la roba!.etc...etc.Ara no se li acut altra cosa que deixar els nets jugar al repla tos els migdies. I lo be que ells so pasant!

SELECCIÒ GUAI

SEIXANTA

No ser escriure, però ho necessito fer.
De aquí a pocs dies hi ja en seran SEIXANTA"d´anys". Qui m´ho havia de dir?. - El meu mon tan simple tan innocent tan ple de pos.- Un mon de pas a pas de mols i mols dubtes de enfrontaments amb el dia a dia.-Pot ser com altre gent amb una joventut ven complicada, però a la vegada tan plena d´experiències.Experiències, les que ens permetia tira endavant a la època: marxa sola a Gimenells,per par uns dies."allà recorda ban al Jauma Viñals", marxa de campin nois i noies sols, descobrí que hi havia alguna historia mes que "Arriba España"(gracies gent de Mollet,).- unes ideàs diferents a mes de l´Acció Catòlica...I EL 68?. LA LLIBERTAT ES UN ESTAT D´ANIM - LA LLIBERTAT NO ES UNA IMPOSICIÓ SI NO UNA SENSACIÓ PRÒPIA - OBLIDAU TOT EL QUE HEU APRÈS - COMENÇAU PER SOMIAR - SIGUEU REALISTES, DEMANEU L´IMPOSSIBLE.- La radio, cançons amb francès. -I m´entres aquí la cançó d´èxit:el"LA LA LA" de la Massiel,la segona amb èxit "CALLATE NIÑA" dels PIC-NIC.-Del Raimon a Madrid o del Xesco Boix, pocs en sabien res.
-Jo en aquells temps amb sentia viure d´esquena al meu pobla, tot i esta en moltes histories, excursionisme, sardanes i un llarg etc. de grups socials. - M´interessava mes pel que es coïa un pel mes enllà.-Baix pinta el meu primer quadre abstracta "ESCLATAR".( que encara conservo) i escriure un poema de protesta, tot recordant el Vietnam " CON LOS FUSILES EN RASTRE LOS HE VISTO CAMINAR..." - Comprava revistes amb francès, que perla ban de hippys,"estudiants foixin d´Estats Units, per no anar a la guerra". - Eivissa de moda.(FES L´AMOR I NO LA GUERRA), i amb ells una paraula nova "droga´s", que poc a poc aniria destruint histories joves.
-"comunes", els primers desertors del poble cap a altres espais i maneres de viure diferents.- I jo fen-me mil preguntes sense respostes.
-Ara quaranta anys mes tard, res de tot allò tindria importància si no fos per que va marca la meva personalitat a les hores mol i mol inquieta, em va forma com a dona i mes encara, com a dona lliure.
-He tingut una vida familiar plena, ve ara fen de IAIA la tinc mes plena que mai. Pot ser massa?
, però es la meva opció. - La vida cultural i creativa mai fins avui ha estat delimitada per res,ni per ningú, que no cia jo mateixa i les meves pos, i amb el company he tingut la sor de compertir tantes i tantes coses que sembla impossible, i de nou les mancances que em tingut son fruit de les meves pos.- Si, tot i apunt de fer 60 anys, pot mes el meu pessimisme, les meves pos que l´importància de viure el dia a dia amb plenitud.
-Baix tindre la sor de se neta de persones amb una cultura excepcional per l´època, artesans i aficionats a la bona musica,(musics a la família i pagesos per un canto). Aficionats al excursionisme i a la fotografia ,(directius, mestres d`escola, forners, pastissers i fins i tot algun pinto per l¨altra.
-I els pares, m´entres va viure la parella, grans amans de la cultura,la muntanya, el excursionisma.-Mes tard tot desapareixeria i arribaria el dolor i el abatiment dels adults de la familia. Desaparició de quasi ve tots ells, amb menys de cinc anys, mara, avis, materns y paterns, tots en un "vist i no vist".. Pero ve!-el pòsit de la formaciò ja el teníem...i aixís em acabat sen, tal com som ara, els seixanta.

EL TEMPS PASA"

Els nets creixen a una velocitat"supersònica", per tan nosaltres també. Ells es fan grans i nosaltres vells. Pel que recordo de la meva infantesa el temps dels infants es assimilat interiorment amb mes lentitud. Seran les neurones?

Ells es fan grans i ja no necessiten que els avis fem d`avis "protectors de personetes indefinides", mes aviat necessiten que els acompanyem en el Camí de ser grans.

Tasca mes que difícil aquesta per mi, que encara no he après a desferma de tantes pos al entorn de la vida dels meus.L`avi en aquest aspecte es mol mes realista, jo acabo "ficant-me de quatre potes a la galleda" en el comportament que ells esperen rebre de mi.

Quan un te cinc anys, ja te una capacitat de autonomia dintre del paràmetre de límits infantils desenvolupades o caldria que la tingués. Però la nostra súper protecció els limita amb extrem.- Que feia jo als cinc anys?- jo vivia en un poble petit a les hores, on podia corre pel carre, entra i sortí de la casa dels veïns, jugava estones a casa i estones a casa dels altres i al l'inrevés. les mares i les avies de tots devien esta al aguait,Peró no recordo observar-ho, això si, quan un genoll es "pelava" o una "banya" feia esclata el plo, ràpidament apareixia la mara, l`avia, la tieta i el veïnat al complert.

La llibertat de les hores era un altre.Ara l`estona que poden compartí espai lliure al carrer, es en un parc delimitat i controlat pels grans.- els perills al carrer son tan enormes!-em fet del espai public, un espai generalitzat de moviment constant de tot tipus de vehicles motoritzats o no, que els infants, a menys que visquin en espais rurals no tenen possibilitats d`autonomia física en un espai obert al dia a dia. I amb tot això l`avia esta constantment sobre d`ells.-No faixis això,no t`enfilis per qui, vigila, que ta pesat?, pobre o pobre ta, bina que farem un patonet.

Soc conscient de la meva pròpia tonteria vers els nets, paro aquest es el meu comportament instintiu.

Que som els grans pels nens?- Gegants que manen, que diuen a tot "això no"-"això no ho faixis. Els gegants nomes saben fer intromissions, exigències i preguntes ton-tes, que no te cap sentit per els nens contestar-les. Això som els grans i mes encara els avis.- O som els seus "salvadors", fen el que ells-elles,esperen de nosaltres:"mimi tos" o som els seus "monstres del sempre no"·

Som avis. Bet aquí . I ells volen ser grans.

FI D`ANY

Quan l`any s`acaba la feina feta es molta, però la feina a fer que queda pendent es tanta.- Duran l`any el compertir el taller amb els nets, fa que sigui un repta una mica "durillo", sor que la parella o cia el avi, te el "retiro", i renoi com a sapigut assoli la feina a fer del taller.- les feines a quatre mans que en un principi podia sembla que no es compenetrarien, en acabat realitzen composicions perfectes.- I de aquesta manera les coses acaben seguin el seu ritma.-Un ritma inesperat, per no sospitat, però be, un ritma a la fi i el cap portat a bon compas.

D`aquesta manera la ceràmica deixa de ser un joc de un, per convertir-se en un joc familiar.- Potser que a partir d`ara mateix la ceràmica cia una historia de jocs a moltes bandes, i la feina a fer de l´avia cia una feina a fer entra tots.

Quan la parella no nomes entra al teu joc amb majùscules, si no que a la vegada crea les seves pròpies ideas en el joc, la creaciò artistica es desenvolupa de una manera positiva i obra en el taller uns camins innovadors cap el futur.- Feina a fer i feina feta .-BO I MILLOR 2009.